dijous, 27 de novembre de 2014

PERPLEXITAT

Després de la presentació del full de ruta del President Mas aquest passat dimarts no s’ha donat cap esclat d’eufòria. La sensació col·lectiva sembla ser més aviat de perplexitat. Ens mirem els uns als altres com preguntant-nos què hem de fer.
No és que la conferència no fos brillant, ni els compromisos assumits pel president rotunds, fins i tot oferint la seva pròpia immolació política. Però alhora, la seva proposta planteja molts dubtes.
Eleccions plebiscitàries ja, amb una llista integrada en bona part per noms clau de la societat civil i amb un període constituent de, com a màxim, un any i mig.
Això està molt bé. Fins i tot es podria dir que els partits sobiranistes s’hi haurien d’avenir per força, perquè només els demana un breu parèntesi perquè després, en unes eleccions normals dins d’un país ja independent, puguin esplanar obertament les seves diverses propostes.
Però, i els votants dels partits, els que ara els recolzen i els que encara ens falten per poder guanyar clarament, per tenir, en paraules del mateix Mas, la majoria absoluta? La majoria de partidaris de la independència, començant per mi mateix, no la recolza per canviar un país per un altre, sinó perquè la veiem com l’oportunitat -l’única oportunitat real-  de fer un país millor, més pròsper i més just, per nosaltres, per als nostres fills, per als nostres néts i per als segles dels segles, si convé.
Si aquesta idea és absent de la candidatura pro-independència podem perdre molts vots ara il·lusionadament independentistes i podem deixar de guanyar-ne molts altres que necessitem.
Una candidatura de país, hauria de dir, com a mínim, quatre coses sobre com serà aquest país, com ara que tindrà com a prioritat absoluta l’estat del benestar, que tindrà com a norma bàsica la transparència política i no tolerarà la corrupció sota cap supòsit, que l’economia treballarà al servei del bé comú i que el seu primer objectiu serà acabar amb l’atur i garantir una capacitat adquisitiva digna per a tots els seus ciutadans incloent l’accés a l’habitatge i als serveis bàsics, i que funcionarà mitjançant una democràcia realment participativa on les qüestions importants seran sotmeses al dictamen de la voluntat popular.
No dic pas que el president Mas pensi el contrari, però això s’ha de dir explícitament, perquè això és el que dóna sentit a la independència.
Tot i així, hi hauria formacions polítiques que no s’hi podrien afegir. Esquerra probablement sí, però les CUP... Jo crec que hi ha molta gent de les CUP que, amb aquests punts que enumero, podrien estar d’acord amb la llista única, però hi ha molta altra gent de les CUP que abans votarà qualsevol altra cosa que una llista on hi hagi militants o persones pròximes a Convergència. Simplement ho constato.
No parlo del PSC-PSOE, perquè sembla que, afortunadament, ja es va destriant el gra de la palla, ni de ICV-EUiA, que no saben si són carn o peix, amb càrrecs que porten més de trenta anys vivint del partit i que sembla que l’únic objectiu real que tenen és no desaparèixer, ni que per fer-ho s’hagin d’amistançar amb Podemos i declarar-se federalistes-internacionalistes i fer-se del club de fans del David Bisbal. Sap greu dir-ho perquè hi ha gent que val molt, però són uns tites.
Suposem, per tant, que la candidatura única es fa amb CIU (o amb CDC) i ERC i que les CUP recolzaran des de fora les posicions independentistes. Suposem que han inclòs els punts que deia i arriben a la majoria absoluta d’escons. I amb Mas al capdavant, naturalment, perquè ningú, però ningú, entendria, fora d’aquí, que Mas no encapçalés la candidatura.
Amb el 51% dels escons i/o vots, n’hi ha prou per proclamar la independència de Catalunya i que sigui internacionalment reconeguda? I per garantir que, al cap d’un any i mig de dura realitat i entrebancs per tot arreu es pugui tornar a guanyar un referèndum a sí o no? El mateix dimarts, o dimecres, la “progre” Victoria Prego ja cridava a tots els catalans partidaris del no a fer un bloc comú i a votar en massa perquè, segons ella, “en sus manos está el futuro de España”. Fa por eh?
No sé si així ens en podem sortir, i miro de foragitar del meu cap la idea que aquest full de ruta està pensat perquè no assolim la independència. Em miro el president Mas i penso que ell hi creu de debò, però no veig gens clar que per aquest camí no ens estimbem i perdem l’única oportunitat que tindrem. Estic perplex.
Jo, ja ho vaig dir i ho reitero, penso que ara és el moment de posar a treballar dia i nit un gabinet d’experts professionals en demoscòpia, estratègia política, comunicació i fins i tot màrqueting, si cal, i que ens donin amb tot el rigor professional les opcions guanyadores. Sabem que la independència serà bona per tothom, fins i tot per als que no la volen, donc bé, cal assegurar per tots els mitjans que el camí que seguim ens hi porta. I els polítics a creure.
                                                                                                                                             

Llorenç Prats
 

2 comentaris:

A la/es 27 de novembre de 2014, 23:46 , Anonymous Anònim ha dit...

Precisament el full de ruta del MHP fa el que tu vols que faci. Primer les plebiscitàries que si aconsegueixen un 50% + 1 de tots els que volem un país nou, ja poden treballar per la independència, fer estructures d'estat i 'definir' el nou país. Llavors la independència. Eleccions constituents i Referendum per validar que el país que s'ha definit és el que volem.

 
A la/es 29 de novembre de 2014, 1:35 , Blogger Llorenç Prats ha dit...

Perdona, però no contesto comentaris anònims. De tota manera és bastant més complex. Llorenç Prats

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici