dilluns, 11 de febrer de 2019

NO ÉS MOMENT DE DISCREPÀNCIES. CONTRA EL JUDICI, UN SOL POBLE

Fa molts dies que no escric res al blog. I, certament tinc moltes coses per escriure. Però la meva situació personal em fa molt difícil trobar el temps per fer-ho. D'altra banda, la situació política no ajuda. Les aigües estan tan revoltades i els corrents canvien tan ràpidament, que es fa difícil escriure amb una mica de certesa i serenor.

Però ara hi ha un fet que crec que ens implica a tots i totes i que i que transcendeix qualsevol qüestió estratègica o qualsevol posicionament polític de part, que és el judici a l'independentisme, en la persona de la majoria dels seus caps polítics i socials visibles. Aquest ja, més enllà de l'opció política i de l'estratègia que es tingui, és, pel sol fet de celebrar-se, i de la presó preventiva dels encausats, un judici contra els drets humans i contra la democràcia. Un judici basat en mentides i en la sobre qualificació penal dels fets. Això, en aquestes alçades de l'evolució de la nostra espècie i de la nostra vida en societat, no es pot permetre. I és una vergonya, tant per als poders públics que el propicien com per a les instàncies internacionals que el permeten. Allò que, de vegades, han justificat com a mals inevitables dintre del procés de normalització democràtica al tercer món, ara passa, dins de la Unió Europea i tothom calla cínicament.

Durant aquests darrers temps, llargs temps, l'independentisme ha perdut molt de temps en batusses internes, molt especialment a les xarxes socials. No m'ha agradat, sobretot l'agressivitat ferotge i maldestra de la dreta independentista post-convergent, ni la ingènua -o pretesament ingènua- radicalitat de propostes inviables i immediatistes de "fem la república ja", "vaga general", "paralització de l'economia", "investim Puigdemont", "que dimiteixin els polítics", "trenquem el diàleg"... Aquests missatges entenc que han estat llançats, sobretot, per gent de bona fe desesperada i que creu que les coses es poden fer per art de màgia, però sovint, també, amb la complicitat de la CUP -que d'ingenus no en tenen res- i de la part més cridanera de la dreta post-convergent en el seu afany per desgastar la que, des d'un punt de vista estrictament social i politic és la força hegemònica de l'independentisme, Esquerra Republicana. A banda, és clar, de l'indesxifrable nombre de trolls infiltrats que hi deu haver a Twitter i altres xarxes, afavorits per l'anonimat dels avatars. Alguns amb gran predicament, perquè diuen allò que tots voldríem sentir, encara que sigui mentida, com les fallides profecies de l'infatigable Niño Becerra -contra el qual no tinc res, déu me'n guard-. El que més m'ha preocupat de tot això és la mala maror, l'acritud que hi ha hagut de vegades, la impossibilitat de raonar -a mi m'han bloquejat per intentar raonar- i la pèrdua de temps que ha representat enfront de l'enemic comú. Altrament, em sembla una tempesta en un got d'aigua, que s'apaivagarà quan la dreta independentista acabi d'aclarir la seva identitat i la seva jerarquia interna i pugui parlar amb una sola veu.

Però ara ens ve al damunt el judici a la democràcia, als drets humans i a la nostra pròpia existència com a poble i tot això s'ha d'aparcar indefinidament. En aquests moments sí que és absolutament necessària la unitat. Aquí no hi ha res a discutir. L'única actitud responsable és posar la força i la intel·ligència de cadascú al servei de la defensa dels nostres presos, dels nostres drets i del nostre poble i actuar seguint estrictament les indicacions que vinguin dels partits i de les associacions cíviques independentistes, als quals cal exigir absolutament, una total claredat, unitat estratègica i eficàcia. Hi ha un temps per discutir i no passa res, sempre que se sàpiga quan arriba el temps de deixar estar les diferències i posar-nos tots al servei d'una causa comuna i superior: és ara.

Personalment em comprometo a no malgastar ni un bri de la meva energia que no sigui per defensar els drets dels presos i col·lectius i per atacar l'imperialisme espanyol, d'acord amb les consignes i indicacions que es donin unitàriament des de partits i associacions independentistes. Sense entrar en cap debat intern en el si de l'independentisme mentre el judici i les conseqüències posteriors ho requereixin. També em comprometo a denunciar públicament tothom que, des de l'independentisme -o pretesament-, intenti trencar la unitat d'acció en aquest moment. Des del primer dia del judici, ni un tuit, ni cap mena de publicació contra companys independentistes per part d'altres idependentistes, per legítimes que siguin, fins i tot, de vegades necessàries. Però ara no. Ara cal actuar a tots els efectes, com un sol poble.


Llorenç Prats

Cap comentari:

Publica un comentari