divendres, 26 de novembre de 2021

PÍNDOLA ESPECIAL. MINUT I RESULTAT.


Mitjançant aquesta píndola us poso al corrent de com estå el tema de la cuidadora de tarda de la meva dona. L'empresa, DOMUSVI, ja no ha enviat ningú més. L'ajudant de la meva treballadora social del SADEP em va telefonar per explicar-me que això era una qüestió legal, que la llei, actualment, no permetia preguntar a cap cuidadora, a cap treballador, ni que treballés en una residència, si s'havia vacunat o tenia un certificat PCR, ni molt menys demanar-li que ho mostrés (ni per anar estudiar, al metge o a comprar). Només es podia fer en activitats opcionals. I que els legisladors no han corregit res al respecte.Em va dir que em podia passar els diners de les hores de la cuidadora, tres o quatre-cents euros, ateses les hores perquè jo contractés a qui volgués. Vam quedar que sí i que m'ho miraria. Però em va tornar al trucar i em va dir que no. Que la meva dona té un grau III d'incapacitat i que, per tant, cobra el complement específic de gran invalidesa, el 50% de la pensió, sigui quina sigui -és a dir, alt per als ben pagats, baix per als miserables-. La meva dona -números rodons- cobre una pensió de 600€. Ha treballat tota la vida, però gairebé mai no li han fet contracte, per tant el seu complement és de 300. Un total de 900€ per a tot, per viure i que la cuidin. En aquest cas només té dret a cobrar 143€ i els ha de destinar a contractar una cuidadora a través d'una de les empreses subrogades per l'ajuntament. Cap més solució. Li vaig demanar si ella podría parlar amb l'empresa per dir-li si, per favor, em podien enviar una cuidadora vacunada. Em va dir que sí, però que ens hauríem de refiar de la bona voluntat de l'empresa, perquè ni ella ni jo els podíem demanar cap garantia en aquest sentit. Trigarà uns dies, mentrestant me'n faig càrrec jo. Sí no surt bé, la cuidadora del matí faria més hores, pagades, esclar. Cap solució és del tot bona -inseguretat, estrès, diners-. Però més val això que fotre'm un tret. Encara que sigui "en honor de la Sole", que diría l'Ana.

dimarts, 23 de novembre de 2021

ENTRADA ESPECIAL: AJUDA!!! EL SAD DE L'AJUNTAMENT ENS POSA EN RISC MOLT GREU DE COVID.




Com sabeu, la meva dona té un Alzheimer molt avançat: GDS 6, GRAN INVALIDESA, I 83% DISCAPACITAT. Si ha d'entrar en un hospital, com a màxim en sortirà feta un vegetal Ho hem comprovat. Per això la portem com un trabuquet. Jo sóc el cuidador principal amb Multipatologies i una discapacitat del 68%. I no puc mės. L'Ajuntament ens concedeix una ajuda SAD de 2.30 h. diàries. Tot externalitzat a empreses-negoci, ara DOMUSVI. La cuidadora ha plegat, cremada per la feina ( 4 cases diu que feia) i ens l'han canviada. Vaig parlar amb la coordinadora de zona, PATRÍCIA, es nega a dir el seu cognom, perquè m' enviės una cuidadora vacunada. Ahir va venir, es diu NOÈLIA sense cap vacuna posada, ni cap certificat PCR. Avui he parlat amb la coordinadora i em diu que no tenen cap obligació de vacunar-se ni de portar resultats de PCR. Li demano que me la canviï, o que porti els certificats PCR. No em dóna cap solució i es nega a donar-me el nom i el DNI. Està tot gravat. El SADEP, l'oficina de l'Ajuntament, passa de tot, com de costum.
No penso nomės en nosaltres, sinó en la quantitat de gent gran i discapacitada de Barcelona que es pot trobar així i, ni tan sols deu haver reclamat o té els recursos per explicar-se. Quants morts de COVID, o agreujaments hi deu haver per culpa d'aquestes pråctiques de l'administració?
Els polítics, tots, es preocupen de si cal el certificat per anar a ballar, però no per cuidar persones fràgils. Tots. Els mitjans debaten sobre el que els proposen els polítics, però dels vells i els dependents no se n'ocupen, si no hi ha un holocaust.
Què podem fer? Sembla que el que esperen ės que ens morim sense fer gaire soroll. Ja hem emprenyat prou i massa cars que sortim.

LECTORS, COMPANYS, AMICS, US DEMANO AJUDA, PER A NOSALTRES I PER A TOTHOM QUE ESTIGUI EN SITUACIONS SIMILARS. PROTESTEU, DONEU-NOS VEU ALS MITJANS, PERQUÈ AIXÒ NO POT SER. S'ESTAN COMETENT HOMICIDIS PER NEGLIGÈNCIA EN NOM DE L'ADMINISTRACIÓ.

Llorenç Prats

dissabte, 20 de novembre de 2021

PÍNDOLA 33. TV3 DINS L'ECOSISTEMA TELEVISIU CATALÀ.





Una vegada, un amic, en el decurs d'una conversa, em va preguntar: "tu creus que TV3, com a televisió pública, és imparcial?" Amb tota sinceritat li vaig contestar que no, però no vaig tenir ocasió d'argumentar la resposta. Sí l'agafem globalment, el discurs de TV3 ės obertament catalanista i es decanta de facto envers l'independentisme o, com a mínim, el sobiranisme, l'autodeterminació. Una lectura simplista diria que, essent una televisió pública, TV3 ha de ser escrupulosament pluralista, equitativa. Però no es pot judicar TV3 com si fos un bolet, com sí era TVE fins al 1984. TV3 forma part d'un ecosistema televisiu complex, amb dotzenes de canals, entre els quals només un,amb els seus complements minoritaris, emet en català i defensa els drets dels catalans, potser amb especial incidència en el dret a decidir i els arguments independentistes. Però ės que no ho defensa ningú més. No tenir això en compte és demagògic. És molt més difícil d'explicar que TVE tingui un posicionament militant, per no dir virulent, en favor de l'unionisme, o del constitucionalisme, com en vulguin dir i ens tractin, als independentistes, gairebé com a terroristes, com fan, amb més o menys agressivitat, la resta de cadenes comercials i moltes de les autonòmiques. Una altra cosa és la qualitat de la programació. TV3 quasi sempre té els millors índexs d'audiència a Catalunya i jo crec que això es deu més a la fidelitat militant de l'audiència que a la qualitat de la programació -parcialment, ben entès- però sovint la caguen. Tot i així, amb el minvat pressupost que es pot permetre i l'escassa incidència comercial que té, encara gràcies. Podem criticar TV3 per la qualitat de determinats programes, per la idoneïtat dels tertulians o dels presentadors... però no perquè sigui l'única trinxera que li queda al sector majoritari de la població catalana que no vol renunciar al dret a decidir.

dimarts, 16 de novembre de 2021

PÍNDOLA 32. EDATISME I GERONTOFÒBIA.

 





No és ben bé el mateix. Encara que els dos conceptes s'encavallin i l'edatisme es refereixi també fonamentalment als vells, de vegades també es refereix a altres grups d'edat, com els joves o la gent de mitjana edat, massa grans per segons què i massa joves per jubilar-se. Però el cas dels vells és especialment clamorós. La jubilació és el llindar més comú perquè et comencin a considerar una persona disminuïda. Si has tingut la sort de tenir una vida professional reeixida, més o menys ben pagada, caus en el pou de les pensions i això vol dir precarietat: cobrir les despeses bàsiques, alguna escapada amb l'Imserso i prega a qualsevol divinitat per no tenir cap malaltia greu, o dependència severa i perquè els teus fills es puguin guanyar la vida, perquè sinó has fet salat. A partir d'aquí comença una sistemàtica deconstrucció de la persona. De nou, als ulls dels altres, és com si tornessis a ser un adolescent i amb simetria inversa vas retrocedint fins a una mena d'estar fetal. Se't retira, o se t'intenta retirar, la sexualitat ("ja no tens edat per aquestes coses"), el control de les finances ( "t'enredaran"), la mobilitat autònoma (cotxe, horaris), se't controla la salut, l'alimentació, els hàbits. Els fills esdevenen de facto els teus tutors i, com a molt, et deixen fer, per interès seu, de cangur dels nets. Mės endavant potser que et posin algú a casa que et control·li i et cuidi -pagant tu-, que et doni la papilla i et canviï els bolquers. Més endavant et portaran a una residència-guarderia -que pagaràs tu- i potser de tant en tant et vindran a veure. I si tens diners o patrimoni potser s'impacientaran si trigues gaire a traspassar. Vells i velles faig una crida perquè ens autoorganitzem, preservem les nostres capacitats i creativitat i treballem junts, en cooperatives, muntem un editorial per publicar els nostres llibres, una companyia per crear teatre amb actors grans, galeries d'art... Som vells, no inútils.

dijous, 11 de novembre de 2021

PÍNDOLA 31. COLAU A LA CIUTAT DE LES MERAVELLES.

 



Vaig malfiar de Colau des que me la van presentar poc temps després de ser investida com a alcaldessa de Barcelona, ja fa anys. Sonava falsa, insegura. Era d'aquelles persones que parlen depressa i sense pausa, com perquè no tinguis l'ocasió de portar-los la contrària. De fet tota la tasca de govern d'aquestes dues legislatures es resumeix en això: parlar. És com un llarg llibre de contes "El conte del tramvia", "El conte de la ciutat sense cotxes", "El conte dels lloguers", "El conte del policia de proximitat", "El conte del porta a porta"... No us sonen? Els contes són bonics, però, per ser quelcom més que contes, cal posar-se a treballar amb tota la complexitat de la vida real i adaptar-s'hi. I això és el que no fan Colau i els seus governs. Imaginen utopies en detriment dels canvis reals i possibles i això genera frustració. Per exemple, es volen treure els cotxes, al màxim, de la ciutat. De conya. Però es posen a treure carrils, a prioritzar bicicletes i patinets, a fer zones de vianants... sense prendre cap mesura efectiva per evitar l'allau de cotxes que arriben i es mouen per Barcelona, com aparcaments dissuasoris, o millores importants en el transport públic. El nombre de cotxes no baixa, al contrari, augmenta. Més cotxes i menys espai per circular. Resultat inevitable: embussos més grans i per tot arreu. Les bicicletes i, sobretot, els patinets elèctrics, descontrolats, han fet augmentar la sinistralitat significativament.Els desnonaments i el preu de l'habitatge disparats, com l'especulació. I pretenen fer blocs d'habitatge social de 1.500 pisos i en barris marginals, com els guetos franquistes. Han aturat l'avenç del porta a porta després dels greus problemes a Sant Andreu, però jo, a Sant Andreu, encara he de tenir vuit cubells d'escombraries a casa i un calendari rocambolesc... No acabaríem mai. Barcelona necessita urgentment una gestió eficaç, il·lusionadora i realista. Aquesta mena de populisme absolutista pot ser rendible per a les ambicions de l'alcaldessa i els seus regidors, però cada dia es fa més incòmode i desagraït viure a Barcelona. Per cert, algú sap el nom de seu policia de barri?

divendres, 5 de novembre de 2021

PÍNDOLA 30.EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. LA LLUITA PEL RELAT.


 


Aquesta setmana se celebra a Glasgow la COP26, Conferència sobre el Canvi Climàtic. A la Píndola 13 i en d'altres posteriors en menor mesura ja em vaig referir al caràcter vicari del poder polític institucional i, per tant, a la seva irrellevància. Ara aquests mateixos polítics es reuneixen de nou, teòricament per prendre acords i establir compromisos per frenar el canvi climàtic. Per molta retòrica que es faci no servirà de res. Transmetran els missatges que els convingui, és a dir que convinguin als interessos que representen. Prendran compromisos o no, segons els interessi més o menys, i després actuaran o no actuaran independentment dels suposats compromisos en coherència amb les estratègies del capital. Al capdavall el relat, que inclou els tractats i els compromisos, és una part important d'aquesta estratègia. El mateix concepte de "canvi climàtic", segons diuen, va ser encunyat o posat en circulació per polítics i publicistes al servei del sistema perquè no es parlés d'emergència climàtica o altres conceptes igualment inconvenients. Tot això, de fet, ja ho sabem. El que no s'acaba d'entendre és perquè comprem aquesta ficció, per què la compren els mitjans de tot color i, fins i tot, segons sembla, científics i activistes de tota solvència, com la Greta Thunberg, per exemple, que, si no m'enganyo molt, em sembla una activista del tot honesta i conscient del paper que representa. Com pot ser que científics i activistes continuïn pensant que els polítics són interlocutors vàlids i que instàncies com la ONU estan al servei de la humanitat i de la justícia o que tenen alguna capacitat de decisió que contradigui el sistema? Com pot ser que mantinguin discursos com que "els petits canvis són poderosos" o que "el medi és cosa de tots"? De debò que no ho entenc, però mirin, no. Necessitem grans canvis i la capacitat de fer-los està en mans del gran capital. La emergència climàtica ens afecta a tots, però revertir el procés que ens aboca a la catàstrofe és cosa d'uns quants, els mateixos que l'han provocat i el continuen provocant. En això ens hauríem de centrar.

PÍNDOLA 29. PORNOGRAFIA I PROSTITUCIÓ.




Pornografia i prostitució no són el mateix però tenen prou aspectes en comú per abordar-les en una mateixa reflexió. D'entrada, estem parlant de sexe per diners, si bé la pornografia és molt més selectiva en general. L'objectualització i submissió de la dona també es dóna de manera principal en ambdós casos, encara que la casuística presenta excepcions. Però em volia centrar en dos aspectes d'aquest bigarrat univers, sobre els quals crec que caldria intervenir amb contundència. D'una banda el model normatiu de sexualitat que transmet la pornografia centrat en la penetració i el sexe oral pràcticament en exclusiva. En la mesura que la pornografia esdevé la principal o única font explícita d'informació sexual de nens, joves i molts adults, es produeix una distorsió molt greu de les pràctiques i les expectatives sexuals. Jo comprenc que en un producte audiovisual que busca l'excitació immediata no hi té cabuda massa res més. Potser no és a la pornografia que se li ha de demanar responsabilitats, sinó a la resta de productes audiovisuals que tenen el sexe i el nu com a tabús. Potser seria hora que en pel·lícules i sèries "normals" veiéssim quan correspongui jocs eròtics diversos i excitants més enllà del "aquí te pillo aquí te mato" -
habitualmentt vestits-, fruit de l'arravatament, o de les el·lipsis i enquadraments forçats que ara predominen de llarg. Si el sexe estigués present amb naturalitat i quan calgui als audiovisuals no pornogràfics, la pornografia passaria a ser un model més, bastant fantasiós, i no el cànon com és ara. En el cas de la prostitució, el problema principal és el tràfic i explotació de les dones. En això caldria intervenir-hi amb mesures policials i jurídiques radicals i exemplaritzants. Més enllà d'això, si no hi ha explotació ni submissió, i se genera un marc legal i higiènico sanitari i es respecta, tant pel que fa a la gent del porno, de la prostitució, o als dobles de cossos de l'audiovisual, sobretot dones, però també homes, no em sento autoritzat a opinar. Penso que el que ha de prevaldre és la llibertat de cadascú. Mentre la llibertat no es coarti, ni es faci mal a ningú, jo no tinc res a dir.