divendres, 22 de setembre del 2017

AIXÒ NO VA DE LLEIS



Davant de la voluntat de Catalunya d'autodeterminar el seu futur, l'Estat apel·la a les lleis. Catalunya ha estat intentat trobar una manera de coexistir dintre de l'Estat espanyol sense sortir de les lleis, però, precisament, les lleis espanyoles han estat utilitzades com a cadenes per immobilitzar tota iniciativa des de Catalunya, i els tribunals de justícia com a carcellers. 

Unes lleis que, paradoxalment, són, de facto, immutables, perquè el bipartidisme que governa l'Estat impedeix qualsevol possibilitat de refer-les, tan sols de reformar-les. I les utilitza contínuament per desautoritzar qualsevol proposta legislativa sobre l'autogovern que es faci des de Catalunya, com l'Estatut d'Autonomia que va impulsar Pasqual Maragall, o, actualment la Llei del Referèndum, aprovada pel Parlament de Catalunya i declarada immediatament inconstitucional, una llei que només pretén donar la veu als ciutadans perquè s'autodeterminin sobre el seu futur, "delicte de lesa democràcia! Que parlin els ciutadans, que decideixin? On s'és vist? Què sabran ells?"

O la Llei de Transitorietat Jurídica, que només entrarà en vigor si guanya el sí, és a dir, si Catalunya es constitueix com a Estat independent, per garantir els drets i una transició ordenada.

Tot això es podia haver fet dintre de la llei espanyola, si el Govern de l'Estat hagués volgut. Es va fer al Regne Unit, es va fer al Canadà... Però no, estan acostumats a governar amb la força, a vèncer per la força i a utilitzar la llei com si fos una "catxiporra".

La llei de lleis a la que recorren és la Constitució. Una Constitució que es va fer per fer la transició del franquisme a un règim de democràcia formal, sota la tutela efectiva dels mateixos franquistes, que continuaven ocupant part del govern, l'administració, les forces armades, la judicatura i els cossos policials. Com es pot fer valer encara aquesta Constitució? Per què no s'ha refet de cap i de nou? Es va acceptar per sortir d'un règim feixista, signada per un cap d'estat nomenat i legitimat directament per Franco. Aquest és l'argument que hem d'acceptar com a font última i indiscutible de legitimitat? No, contra això, pacíficament, ens revoltem. En democràcia, les lleis no poden anar contra la voluntat del poble, ni els tribunals, ni les forces de l'ordre públic. No reconeixem la seva Constitució, ni per com i quan va ser aprovada, ni pel bloqueig que se n'ha fet, ni pel segrest del poder judicial, ni per l'autoritarisme del poder polític.

I, en conseqüència, tampoc no reconeixem la suspensió i la il·legalització de les lleis aprovades pel parlament de Catalunya. Cínicament, els defensors de la política de l'Estat a Catalunya, diuen que el Govern de la Generalitat no representa la majoria dels catalans perquè han obtingut la majoria d'escons per l'aplicació de la llei d'Hont (la que regeix a tot l'Estat espanyol). Ara se'n recorden? Tantes vegades que l'han utilitzada per fomentar el bipartidisme a Madrid? En tot cas, votem i sortirem de dubtes.

També s'escandalitzen perquè la majoria parlamentaria a Catalunya va aprovar la llei del Referèndum i la de Transitorietat jurídica per procediments excepcionals. Quina altra opció els quedava? Si el Govern de l'Estat s'ha negat a parlar tan sols del referèndum. No, no és un problema de com es van aprovar les lleis, és un problema de quin camí hi havia per poder donar la veu al poble. 

Davant de la negació dels drets del poble, en nom de la democràcia (té pebrots la cosa), cal desobeir l'apel·lació genèrica i restrictiva a la Constitució i la suspensió del referèndum i de la seva aplicació (sigui quina sigui). És una obligació democràtica.

Estem construint un món millor, i això ja hem comprovat mil vegades que no ho podem fer dintre de l'Estat espanyol. Ignorem les lleis que ens ho impedeixen i ens declarem en un estat de revolució, pacífica, alegre i amb voluntat de futur. Ciutadanes i ciutadans de Catalunya: Qualsevol nit pot sortir el sol.


Llorenç Prats