diumenge, 6 de març de 2022

PÍNDOLA NÚM 40. SÓN ÚTILS LES XARXES SOCIALS?




Ja torno a ser aquí. No he pogut enllestir tot el que m'havia proposat però deunidó. I com que vaig dir que a primers de març reprendria les píndoles, ho faig. Però ho faig amb recança. Amb la recança de no saber si realment val la pena d'escriure o no. Si no ets una persona, un nom, famós, popular, mediàtic, el nombre de seguidors que et llegeixen és escàs i els que interactuen encara molt i molt menor. Sembla que sigui un tinglado muntat perquè unes quantes personalitats de la política, l'espectacle, la comunicació, o nascudes de la banalització de les mateixes xarxes, aboquin qualsevol cosa i la resta del món els omplim de likes o d'improperis. En el meu cas escric perquè em llegeixen majoritàriament amics, i potser algun conegut o saludat, amb aquella angúnia de pensar si cal torturar-los amb opinions que no t'han demanat. I no depèn de quina xarxa es tracti, el que canvia és la forma d'intervenció, no l'abast. Si escrius al blog escrius per a fidels que, si els avises, solen entrar-hi, sense deixar cap més rastre; si ho fas a twitter és per descarregar adrenalina, twitter s'ha convertit en un tauler d'anuncis principalment polític i d'intercanvi d'insults. Facebook ja no és ni per a boomers, sinó per a dinosaures d'internet, és un refugi per a usuaris del segle passat, filtrat a més a més pels seus algoritmes de manera que veus i et veuen qui ells decideixen. Instagram és el món de la immediatesa, del "mira que guapo" i el "mira que bé" i "like" al canto. Les píndoles hi grinyolen i a tot plegat, tret de les xarxes de missatges directes, no li acabo de trobar el sentit. No digue'm a d'altres més especialitzades o privatives com Tik-Tok, etcètera. Francament, vistos els resultats, per predicar en el desert o en petit comitè, no acabo de veure la diferència entre Instagram o el blog -si avises als lectors-, ni de saber si val més estar callat. Qui m'ha demanat anar castigant el personal amb els meus sermons, no havent-hi una causa immediata que ho justifiqui? No sé si estic escrivint la píndola de represa o la darrera, almenys en aquesta aplicació. Llorenç Prats



diumenge, 9 de gener de 2022

PÍNDOLA NÚMERO 39. STAND BY.





M'he ralentit una mica aquestes darreres setmanes i ara m'aturo cinc minuts per dir-vos que estaré una temporada sense publicar píndoles. Estic desbordat. La feina amb la meva dona és molt i molt absorbent. Cada dia més. I les meves energies disminueixen a ulls vista. D'ajuda només la professional i amb prou feines. D'altruista cap. Això no deixa de ser la situació de sempre agreujada, per a tothom, pel pas del temps. Com crec que ja vaig explicar la meva escapatòria és escriure les poques estones que tinc lliures. Però ara se m'acumula també la feina en aquest camp, i no hi vull renunciar, esclar Aquest més passat he hagut de revisar dos textos -llibres-. Entre ara i finals de febrer tinc quatre textos mės: una revisió i tres redaccions -dos llibres i un article-. No sé si arribaré a tot. És difícil però ho vull intentar. Em fa il·lusió. Tant de bo les forces físiques i mentals m'acompanyessin. En fi, que hauré de deixar les píndoles una temporades, però tornaré. Fins al marc si tot va bé,