dijous, 10 de juny de 2021

PÍNDOLES 2 PACIFISME I NO VIOLÈNCIA ACTIVA










Si el poder és força i violència, cap lluita o embat pacifista o no violent s'hi pot confrontar amb èxit. Per sort el poder radica en molts nuclis diversos, amb interessos diversos i sovint contraposats. La no violència se'n pot sortir quan el context fa que en uns o altres poders els interessin els objectius que persegueix, o que siguin indiferents als poders en general. Altrament, si s'ha de confrontar a la força i la violència de determinats poders sense el recolzament d'altres poders equivalents o superiors, ho té fotut. Vegeu la història.

 

divendres, 4 de juny de 2021

PÍNDOLES. 1 QUI MANA EN AQUEST MÓN?


Polítics, grans fortunes, jutges, el complex industrial-militar...? Mana qui té el poder i el poder, en última instància, és força, violència, per imposar la pròpia voluntat. Qui acumuli més capacitat de mobilitzar força, violència, en cada moment i circumstància és qui mana. No hi ha res més enllà de la força, de la violència, com no sigui més violència. Pensem-hi.


Llorenç Prats

dijous, 3 de juny de 2021

RADICAL LLIURE TERCERA ÈPOCA

Ara fa dos anys que vaig escriure la darrera entrada en aquest blog. Avui començo una tercera època, una tercera etapa, amb canvis que tot seguit explicaré.

El blog va néixer en el context del greu deteriorament de l'estat del benestar, del creixement de les desigualtats i de la restricció dràstica de perspectives de futur per a les noves generacions, que es va produir com a conseqüència de l'ofensiva del capitalisme a partir de l'anomenada crisi financera de 2008, les conseqüències de la qual continuem arrossegant.

La segona època, o etapa, reflectia un canvi d'orientació no de la meva ideologia ni dels meus objectius sinó de la meva estratègia, a partir de 2012, quan vaig vincular els meus projectes a la causa de la independència de Catalunya. La independència de Catalunya, per a mi i penso que per a la gran majoria d'independentistes d'esquerra, no constituïa una finalitat en ella mateix, sinó un camí diferent per construir un món millor i més just, en una societat més abastable, amb el poder més pròxim als ciutadans i més disposada a assumir els canvis orientats al progrés i a la justícia social. No hi havia precedents en aquest sentit i calia explorar fins al final l'actitud, més o menys democràtica, de l'estat espanyol, així com el consens de la societat catalana i el posicionament internacional al respecte. L'1 d'octubre de 2017 i els dies següents tot va quedar aclarit. El consens en cap cas anava més enllà del 50% de la població, l'Estat espanyol estava disposat a respondre amb la força de manera inequívoca i els estaments polítics internacionals, singularment els europeus, no pensaven fer res per nosaltres. Les conseqüències són conegudes per tothom.

Ara, que acaba de prendre possessió el govern de Pere Aragonès, malgrat l'embogiment continu de la política espanyola i del sistema global, penso que és hora de treballar i de deixar treballar. Vull encetar en aquesta tercera època tot un seguit de reflexions sobre qüestions diverses que afecten el nostre món contemporani i que em preocupen. Qüestions  de vegades molt generals i aparentment -només aparentment- abstractes, d'altres qüestions molt concretes i aparentment -només aparentment- menors. Espero que siguin del vostre interès i m'agradaria que us sentíssiu convidats i requerits a comentar-les, a discrepar, a debatre... que no passi per bo allò que és simplement habitual, normal, políticament correcte.

M'hauria agradat desenvolupar aquestes reflexions amb tota l'extensió que requereixen, però no pot ser, no tinc temps. Qui coneix la meva situació personal ja sap que no ho dic per dir i que no és un lloc comú sinó una realitat com un temple. Com que altrament pateixo per no poder expressar i contrastar el munt de qüestions que m'inquieten, he decidit convertir-les provisionalment en una mena de píndoles de pensament. Les publicaré com a entrades independents i, al mateix temps, les publicaré a Instagram, amb un enllaç amb aquest blog, per arribar a un públic més ampli. Ja us ho faré saber amb un correu electrònic. Si no els voleu rebre, sisplau, contes-teu-lo quan vulgueu, posant simplement "no" i us eliminaré de la llista immediatament. La meva idea és intentar publicar una píndola setmanal. També les podeu trobar a Instagram, per tant, si preferiu cercar-les a Instagram, sabent que surten cada setmana i que estan enllaçades amb el blog, feu el mateix que us deia per donar-vos de baixa i no haver de rebre tants correus electrònics. Com vulgueu. A Instagram em trobareu pel meu nom, Llorenç Prats, o bé per @pratsllorenc.  La meva intenció, però això ja no ho puc garantir, és ampliar algunes d'aquestes píndoles al blog fins a l'extensió d'una entrada normal. A veure. 

Tant a Instagram com aquí, les píndoles o les entrades aniran acompanyades d'una fotografia meva pertanyent a un reportatge que vaig fer per a mi mateix sobre Sant Andreu: imatges urbanístiques i de detalls arquitectònics o d'altres coses que es troben pel carrer. Òbviament no tenen cap relació amb el contingut de la reflexió, si no és per pura casualitat. La seva funció, simplement, és la d'identificar gràficament cada nova reflexió i distingir-la de les altres.

He volgut modificar mínimament el format, ni que sigui el color de les pàgines i introduir la denominació de "tercera època" a partir d'aquesta entrada, que és on comença. Tanmateix, no en sé prou i ho aplica a tot el blog, des d'aquesta entrada endarrere. Ara tot és tercera època. Si algú em sap dir com ho de fer perquè surti com jo voldria, li agrairé. Els comentaris són admesos i ben rebuts en tot cas, es poden fer amb el nom real, amb pseudònim o anònimament, com us plagui. No sé si em deixo res. Espero que no. De seguida us penjaré la primera entrada. Gràcies pel vostre seguiment.


Llorenç Prats