dijous, 11 de novembre de 2021

PÍNDOLA 31. COLAU A LA CIUTAT DE LES MERAVELLES.

 



Vaig malfiar de Colau des que me la van presentar poc temps després de ser investida com a alcaldessa de Barcelona, ja fa anys. Sonava falsa, insegura. Era d'aquelles persones que parlen depressa i sense pausa, com perquè no tinguis l'ocasió de portar-los la contrària. De fet tota la tasca de govern d'aquestes dues legislatures es resumeix en això: parlar. És com un llarg llibre de contes "El conte del tramvia", "El conte de la ciutat sense cotxes", "El conte dels lloguers", "El conte del policia de proximitat", "El conte del porta a porta"... No us sonen? Els contes són bonics, però, per ser quelcom més que contes, cal posar-se a treballar amb tota la complexitat de la vida real i adaptar-s'hi. I això és el que no fan Colau i els seus governs. Imaginen utopies en detriment dels canvis reals i possibles i això genera frustració. Per exemple, es volen treure els cotxes, al màxim, de la ciutat. De conya. Però es posen a treure carrils, a prioritzar bicicletes i patinets, a fer zones de vianants... sense prendre cap mesura efectiva per evitar l'allau de cotxes que arriben i es mouen per Barcelona, com aparcaments dissuasoris, o millores importants en el transport públic. El nombre de cotxes no baixa, al contrari, augmenta. Més cotxes i menys espai per circular. Resultat inevitable: embussos més grans i per tot arreu. Les bicicletes i, sobretot, els patinets elèctrics, descontrolats, han fet augmentar la sinistralitat significativament.Els desnonaments i el preu de l'habitatge disparats, com l'especulació. I pretenen fer blocs d'habitatge social de 1.500 pisos i en barris marginals, com els guetos franquistes. Han aturat l'avenç del porta a porta després dels greus problemes a Sant Andreu, però jo, a Sant Andreu, encara he de tenir vuit cubells d'escombraries a casa i un calendari rocambolesc... No acabaríem mai. Barcelona necessita urgentment una gestió eficaç, il·lusionadora i realista. Aquesta mena de populisme absolutista pot ser rendible per a les ambicions de l'alcaldessa i els seus regidors, però cada dia es fa més incòmode i desagraït viure a Barcelona. Per cert, algú sap el nom de seu policia de barri?

4 comentaris:

  1. exacte! brillant! t' ho copiaré perquè no ho sé dir millor!

    ResponElimina
  2. Jo, per sort, no visc a Barcelona, però hi vaig per metges i he notat el problema dels patinets i la manca d'aparcament. Totalment d'acord amb tu, Llorenç què s'haurien de fer aparcaments dissuassoris i millorar el transport públic,i tantes altres coses.......

    ResponElimina
  3. Sí, el problema és "fer", encarar els reptes que tota actuació comporta. Pacificar la ciutat, treure cotxes, és magnífic, però esclar cal tenir on deixar el cotxe, i això vol dir pàrquings a indrets diferents, també a les entrades de Barcelona, millorar molt el transport públic i canviar el model, potser calen molts més busos, per exemple, petits i freqüents -no contaminants- que puguin actuar com una mena de taxis col·lectius, i metros que s'hi pugui anar com a persones i no com a sardines... L'Ajuntament només vol fer la part bonica i a cost zero, i pretenen que els surti bé!

    ResponElimina