PÍNDOLA 14. LA PUBLICITAT.

 

Això que en diuen publicitat no és publicitat, és propaganda capitalista, adoctrinament. L'objectiu de la publicitat és fer-te comprar, no ja genèricament, que també, però per a aquest fi el sistema té altres instruments més eficaços, com l'obligació social del regal, des de l'auto-regal ("perquè tu t'ho mereixes") fins a les orgies consumistes de Nadal, les vacances, casaments i comunions o l'obsolescència programada, ja sigui en sentit literal si ens referim a cotxes, electrodomèstics, mobles i similars, ja sigui en un sentit d'estatus si ens referim, a més a més, a d'altres coses com la roba, els viatges... La publicitat que ens bombardeja des de la televisió, des del carrer, o des de totes les nostres interfícies informàtiques pretén vendre'ns productes i serveis específics, a més a més d'impel·lir-nos a comprar i a gastar, és a dir a engreixar les fortunes dels capitalistes. Per aconseguir-ho usa diverses estratègies. Potser la més corrent és prometre'ns el paradís a la terra. Quan explicava turisme sempre deia als meus alumnes que, en qüestió de viatges i estades, només hi ha una destinació: el paradís. El que passa és que el paradís pot prendre moltes formes. La publicitat també ven sempre el paradís, cossos, sobretot femenins, que van de regal amb cotxes, productes que et tornen la joventut o et converteixen en la dona perfecta per als homes. La publicitat és molt masclista. Qui té els diners? L'home. Quin és el somni de les dones? Agradar als homes, fer-los menjars que els enganxin i tenir cases perfectes per a ells. Hi ha molts altres aspectes que aquí no hi caben, com la personalització de la publicitat a Internet, o les estratègies a la tele perquè hagis de veure els anuncis sí o sí. Però vull acabar amb un aspecte que m'intriga. Per què als anuncis de parfum també regalen cossos femenins impossibles? És perquè l'home que el compra per regalar pretén transformar físicament la seva dona amb un parfum, per art de màgia, o perquè les dones se'l posin veient la cara de babau dels seus companys quan miren les noies de l'anunci?

PÍNDOLA 13. QUE NO ENS ENGANYIN.

 

Aquests dies he estat recollint documentació sobre el canvi climàtic i la seva relació amb la pandèmia. Hi ha una constant que em fa reflexionar especialment. A l'hora de demanar mesures contundents i immediates per capgirar la situació, i de passar comptes, totes les veus s'adrecen, particularment els científics, als polítics, als governants. A veure, en el nostre món, dins del nostre sistema, els governants, les institucions polítiques detenten un cert poder, però el poder principal rau en els interessos econòmics. Cap poder polític pot fer res contra els principis sagrats del capitalisme. Ni que vulgui. El poder polític i el poder econòmic solen estar mútuament imbricats, però no en pla d'igualtat, jeràrquicament imbricats. Podríem dir que el poder polític està, de fet, subordinat al poder econòmic. Per tant,caldria entendre's amb les grans fortunes, fons i corporacions si es volen resultats efectius. I això és realment difícil. Però continuar confiant en els canvis que puguin impulsar els polítics és senzillament un engany. El poder per fer aquests canvis i fer-los ja rau on rau, sigui per salvar el planeta per a l'espècie humana o per reduir dràsticament la desigualtat, que són objectius necessàriament complementaris. Són els interessos i les forces del capital els que hem de vèncer i contra això només serveix la força conjunta de tots i cadascú de nosaltres, no per aplicar mesures individuals benintencionades que no serveixen per a res, sinó per convocar una veritable revolució mundial, prou rotunda perquè ens hagin de fer cas. No serà fàcil, però és l'únic camí correcte.