Aquests dies he estat recollint documentació sobre el canvi climàtic i la seva relació amb la pandèmia. Hi ha una constant que em fa reflexionar especialment. A l'hora de demanar mesures contundents i immediates per capgirar la situació, i de passar comptes, totes les veus s'adrecen, particularment els científics, als polítics, als governants. A veure, en el nostre món, dins del nostre sistema, els governants, les institucions polítiques detenten un cert poder, però el poder principal rau en els interessos econòmics. Cap poder polític pot fer res contra els principis sagrats del capitalisme. Ni que vulgui. El poder polític i el poder econòmic solen estar mútuament imbricats, però no en pla d'igualtat, jeràrquicament imbricats. Podríem dir que el poder polític està, de fet, subordinat al poder econòmic. Per tant,caldria entendre's amb les grans fortunes, fons i corporacions si es volen resultats efectius. I això és realment difícil. Però continuar confiant en els canvis que puguin impulsar els polítics és senzillament un engany. El poder per fer aquests canvis i fer-los ja rau on rau, sigui per salvar el planeta per a l'espècie humana o per reduir dràsticament la desigualtat, que són objectius necessàriament complementaris. Són els interessos i les forces del capital els que hem de vèncer i contra això només serveix la força conjunta de tots i cadascú de nosaltres, no per aplicar mesures individuals benintencionades que no serveixen per a res, sinó per convocar una veritable revolució mundial, prou rotunda perquè ens hagin de fer cas. No serà fàcil, però és l'únic camí correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada