dijous, 16 de setembre de 2021

PÍNDOLA 21. LA TAULA DE DIÀLEG I NEGOCIACIÓ.

 


Catalunya està d'actualitat, si més no de cara endintre. Després de la Diada la Taula de Diàleg. La Taula de Diàleg - i Negociació- és una taula entre el Govern d'Espanya i el Govern de Catalunya, per molts esclafalls que alguns hagin fet a última hora. No és el mateix que negociïn governs o que negociïn partits. Si negocien els governs deixen un marge de discrecionalitat als partits i organitzacions afins per discrepar i mobilitzar-se. Si negocien els partits queden lligats pels mateixos acords de la negociació. És elemental. En tot cas, la Taula, com a Taula de Negociació, és molt desigual. Si hi ha un mínim de seny, en una banda de la Taula hi haurà el Govern espanyol, amb tot el poder polític, la hisenda pública, la representativitat i el recolzament internacional, les forces de seguretat, l'exèrcit... I, a l'altra banda, hi haurà el Govern català, sense res. Si voleu amb algunes competències sempre sotmeses en el seu exercici al dictat final del poder de l'Estat. En aquest marc el Govern català ha demanat amnistia i autodeterminació i el Govern espanyol ha dit que de cap manera. El mal és que la proposta del Govern català no és cap proposta de màxims per començar a negociar, sinó la seva línia vermella, innegociable, i que el Govern espanyol no farà mai cap proposta alternativa que la inclogui. Per a ells, en sentit invers, també és innegociable. Estant així les coses, potser no seria una mala estratègia que el Govern català negociés quotes d'autogovern el més àmplies possible. Quotes polítiques, com una major capacitat legislativa, econòmiques, com la recaptació dels impostos a la basca, simbòliques, com la legalització de les seleccions esportives catalanes, etcètera. Com més autogovern i recursos tingui el govern català, més podrà millorar Catalunya i les condicions de vida dels catalans. I això, la millora de la societat catalana i les condicions de vida dels catalans és l'únic que pot convèncer una àmplia majoria de la població de la bondat de la proposta independentista, condició necessària i potser suficient per forçar l'autodeterminació en el món real.


3 comentaris:

  1. Una amiga meva em plantejava per un altra canal si això que proposo no ve a se el peix al cove del Jordi Pujol. No, no té res a veure. El peix al cove era finalista i l'estratègia que jo defenso és instrumental per aconseguir convèncer amb els fets una majoria de la societat catalana que ens podem governar sols i viure millor, sense per això abocar Espanya a la fallida. Sense aquesta majoria, mai no hi haurà procés d'autodeterminació. L'estratègia que jo proposo és la contraposició del com millor, millor, al com pitjor, millor que predomina de fet en alguns sectors de l'independentisme. I recordo que és una estratègia per al Govern, que és el que ha de negociar a la Taula i aplicar les polítiques públiques. Més enllà del govern, les entitats i agrupacions formals o informals que vulguin poden continuar practicant l'activisme, faltaria més. Ara, un govern activista no. Ja ho hem provat i hem vist on ens porta.

    ResponElimina
  2. Per tan, resignació a la força que tenim, i millorar allò de la vida del dia a dia que puguem, no? ... no hi ha alternativa? ... no ens podem fer mes forts?

    ResponElimina
  3. Sí podem. Fa uns anys vaig estar en una xerrada-tertúlia amb el Josep Ramoneda que deia que l'independentisme podia ser un projecte molt interessant si tenia prou múscul per tirar endavant les seves reivindicacions. Com que llavors i ara s'utilitzava molt la metàfora del múscul, li vaig preguntar què entenia per múscul. I em va contestar que nombre de persones que recolzaven el projecte. És a dir, què vol dir fer-nos més forts? Ser més gent, molta més gent. I aixo no s'aconsegueix apel·lant als convençuts, sinó convencent, molta, moltíssima més gent. Amb fets, naturalment. I els fets requereixen recursos, competències i una bona obra de govern, ben explicada. Només per aquest camí podem arribar a ser una gran majoria i només si som una gran majoria l'Estat i la Unió Europea ens tindran en compte. Per a bé o per a mal, però tot canviaria. A mi no se m'acut cap altre camí per empoderar-nos i sí molts que ens poden dur a perdre força.

    ResponElimina