dimarts, 31 d’agost de 2021

PÍNDOLA 17. COM ACABAR AMB EL CAPITALISME.

 


El capital, els capitalistes, controlen majoritàriament el poder, de manera directa o indirecta, tant se val, incloent naturalment el poder polític. Si el poder és força i exercici de la força, o sigui violència, només se'l pot desbancar amb més força i violència. En mans de la gent, del poble, de tots i cadascú de nosaltres hi ha molta força, un gran potencial, suficient per dur a terme una revolució incontestable, però és molt difícil de mobilitzar. No és tracta de substituir el capitalisme pel comunisme, no necessàriament. Les experiències que hem tingut amb el comunisme des de 1917 no han estat precisament engrescadores, això sí per causes molt diverses i en un context sempre hostil. Un grafit que he llegit a Instagram diu "Que el capitalismo no sobreviva a esta pandemia". Desgraciadament no només sobreviurà sinó que en sortirà enfortit. La desigualtat és més gran ara que tres anys enrere i ja toca el moll de l'os. És cap aquí vers on hem de conduir les nostres mobilitzacions, no contra el capitalisme en general, sinó per defensar una sanitat pública i de qualitat, personal sanitari suficient i ben pagat, vacunes per a tot el món, tot, treball digne o rendes garantides per a tothom, habitatge i energia a l'abast de tota la població, educació i cultura universals i gratuïtes, recuperació mediambiental del planeta per salvar la biodiversitat i la nostra pròpia espècie. I moltes, moltes més coses per les quals lluitar, cadascú a la seva manera, amb les seves armes, qüestions concretes. Per estratègia sí, però també perquè sinó retrocedirem fins a l'in
fern del capitalisme del segle XIX.

6 comentaris:

  1. Llorenç, no sé si el que proposes acabarà amb el capitalisme, si més no hauria de reduir substantivament les desigualtats socials. Ja no n'hi ha prou amb les receptes social demòcrates de redistribució de la riquesa. Cal posar límits a la lliure empresa en el sentit de prioritzar els objectius socials per sobre d'un lucre excessiu. Cal exigir responsabilitat als qui tenen capital perquè inverteixin en prioritats socials, i culturals, apart de seguir gravant les rendes més altes, començant per l'impost de societats mercantils. No crec en diluir la propietat en la massa anònima, sempre acaben sorgint elits que se n'aprofiten. Les persones hem de vetllar per conservar i millorar allò que ens guanyem amb el nostre esforç i s'ha d'impulsar i protegir les iniciatives cooperatives: en habitatge, en salut, en educació, en cultura, en energia, en menjar, etc.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. El problema de la revolució és com portar-la a terme... en aquest punt moltes opinions ... la teva pas a pas, punt a punt, de menor a major. Altres pensen que la lluita ha de ser global, total i frontal. I jo me pregunto com mobilitzar majories en un país com el nostre, quan el segon partit en intenció de vot i alternativa al poder constant en el temps, és el partit declarat més corrupte des dels ajuntaments, comunitats autònomes i Estat de tot Europa? ... som un estat del botellon, un país de botellon. Ens incrementen la electricitat fins a nivells mai imaginats i aquí només és mou un pobre alcalde de la comunitat de Madrid, ... però en quin país vivim? ... que necessitem més per emplenar el carrer d'indignats? ... un bri d'esperança vaig veure quan molts vam oferir l'esquena a canvi d'una esperança...la seva força és descomunal! ... hi hauria llibres i llibres per parlar-ne i posar sobre la taula. Al capdavall decepcionat però amb una petita flama d'esperança que ja no sé si és pura fe religiosa.

    ResponElimina