Ja torno a ser aquí. No he pogut enllestir tot el que m'havia proposat però deunidó. I com que vaig dir que a primers de març reprendria les píndoles, ho faig. Però ho faig amb recança. Amb la recança de no saber si realment val la pena d'escriure o no. Si no ets una persona, un nom, famós, popular, mediàtic, el nombre de seguidors que et llegeixen és escàs i els que interactuen encara molt i molt menor. Sembla que sigui un tinglado muntat perquè unes quantes personalitats de la política, l'espectacle, la comunicació, o nascudes de la banalització de les mateixes xarxes, aboquin qualsevol cosa i la resta del món els omplim de likes o d'improperis. En el meu cas escric perquè em llegeixen majoritàriament amics, i potser algun conegut o saludat, amb aquella angúnia de pensar si cal torturar-los amb opinions que no t'han demanat. I no depèn de quina xarxa es tracti, el que canvia és la forma d'intervenció, no l'abast. Si escrius al blog escrius per a fidels que, si els avises, solen entrar-hi, sense deixar cap més rastre; si ho fas a twitter és per descarregar adrenalina, twitter s'ha convertit en un tauler d'anuncis principalment polític i d'intercanvi d'insults. Facebook ja no és ni per a boomers, sinó per a dinosaures d'internet, és un refugi per a usuaris del segle passat, filtrat a més a més pels seus algoritmes de manera que veus i et veuen qui ells decideixen. Instagram és el món de la immediatesa, del "mira que guapo" i el "mira que bé" i "like" al canto. Les píndoles hi grinyolen i a tot plegat, tret de les xarxes de missatges directes, no li acabo de trobar el sentit. No digue'm a d'altres més especialitzades o privatives com Tik-Tok, etcètera. Francament, vistos els resultats, per predicar en el desert o en petit comitè, no acabo de veure la diferència entre Instagram o el blog -si avises als lectors-, ni de saber si val més estar callat. Qui m'ha demanat anar castigant el personal amb els meus sermons, no havent-hi una causa immediata que ho justifiqui? No sé si estic escrivint la píndola de represa o la darrera, almenys en aquesta aplicació. Llorenç Prats
si no escrius, com podrem pensar plegats?
ResponEliminaPotser prediques en el desert, però jo soc un dels camells que hi transiten.
ResponEliminaJo fa un temps que em plantejo coses similars al que dius, Llorenç. Jo utilitzo Facebook i més recentment Instagram. En ambdós casos penjo més imatges amb algun lema p pocs escrits. A Facebok també hi penjo articles de premsa que m'interessen i constato que cada cop tinc menys retorns dels dits "amics".Twitter em te fart, n'estic tip dels insults i de les mitges veritats; hi segueixo unes poques persones i faig alguns likes. Quasi bé mai hi escric, sobretot des de que he optat pel silenci en temes polítics. En general, m'estic plantejant descansar una bona temporada de les xarxes socials. Potser seguiré amb Instagram per a penjar fotos meves de realitats que m'agraden i seguir algun amic, com el Reinald González que penja fotos i comentaris sobre patrimoni arquitectònic de gran interès. Ànims Llorenç, si pots no deixis el blog, sempre podrem seguir dialogant entre amics de veritat.
ResponEliminaJo esperava la teva tornada, Llorenç. Són pocs els oasis de lliure pensament per aquests verals i en aquests temps tan estranys. Personalment, jo encara transito per l'avant-pleistocè que és el Facebook (són dinosàurica, sí), però perquè és l'espai on puc escriure sense la fragmentació estranya dels fils de Twitter o la plataforma per mi enimentment visual que és Instagram, on crec que la gent només mira fotos, i com que les meves fotos no tenen res d'especial, escric a Facebook, on m'hi he fet una petita "comunitat" que inesperadament i contra tot pronòstic, no tan sols comprovo que llegeixen els meus posts, sinó que tot sovint els comenten i tot. Però res, tot plegat per passar l'estona. No ho sé, cadascú tenim els nostres mecanismes per sentir-nos menys sol en aquest univers tan poc sòlid. En qualsevol cas, me n'alegro que hagis "tornat"! ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris. En prenc bona nota , juntament amb els que tinc a Whatsapp i a Instagram, i tingueu per segur que en faré cas com a elements imprescindibles per a la meva reflexió. Una abraçada a tothom.
ResponElimina