*Per no fer-me pesat començo a alternar les reflexions més generals amb qüestions concretes. A veure si ho aconsegueixo!
Jo sóc feminista, sense peròs. Que jo recordi, de tota la vida. He estat educat en una cultura masclista, esclar, però potser perquè he tingut molta relació amb amigues, primer nenes, després noies i dones, he viscut el món femení amb molta naturalitat i d'una manera igualitària. Dintre del feminisme hi ha molts feminismes. Amb uns comparteixo estratègies i objectius i amb altres no, però sí comparteixo amb tots els principis bàsics.
De fet, no entenc que hi hagi persones contràries o indiferents al feminisme. Al capdavall, en essència, el feminisme combat la discriminació dels éssers humans per motiu de gènere, o, per dir-ho en positiu, propugna la igualtat en drets i deures de tots els éssers humans, independentment del seu gènere. De passada, el feminisme ens fa reflexionar sobre el mateix concepte de gènere i sobre la construcció social del dualisme masculí-femení.
Qui pot està en contra d'aquests principis? Amb quins arguments?
Llorenç Prats
Estic d'acord amb tot el que dius i només espero el dia que no tinguem que parlar de feminisme ni masclisme
ResponEliminaEspero el dia en què només parlem de persones
Molt bé, Llorenç, subscric el teu posicionament, tot i que em sembla més prudent no presentar-se com a feminista, sinó com a defensor de l'equitat de gènere. Presentar-se com a feminista, sent home, genera recels entre moltes feministes. Ho dic per experiència.
ResponElimina