divendres, 30 de juliol de 2021

PÍNDOLA 11. ESTAT SOCIAL I DEPENDÈNCIA.




























Com molts ja sabeu, fa anys que ho vaig deixar tot per dedicar-me a la meva dona, diagnosticada d'Alzheimer amb poc més de cinquanta anys. Ara ja està molt malament i s'acosta el moment que o bé la portes a una residència o bé llogues tots els estris necessaris (llits, grues...) i contractes el personal adequat i la tens a casa. Les residències queden descartades per la Covid i per les noves onades i variants que vindran i també perquè no sé n'ha transformat el model per fer-hi front. L'assistència a domicili és caríssima, les ajudes de l'administració irrisòries i els nostres ingressos, les pensions, del tot insuficients. La d'ella, tot i haver treballat un munt d'anys, com que ho feia a escoles de turisme, la majoria de les quals no feien contractes laborals i tot i tenir la gran invalidesa reconeguda, no li arribaria ni per viure pel seu compte amb bona salut. La meva, tot i ser la pensió màxima, és molt modesta i no permet enfrontar despeses com aquestes. Entre altres coses la pensió és la mateixa a tot l'Estat, però la vida a Barcelona és quatre vegades més cara que un poblet de Badajoz, poso per cas. I a més van apujant el salari mínim, cosa que em sembla collonuda i encara insuficient, però no en la mateixa mesura, de lluny, les pensions. I tanmateix hem de fer de patrons i pagar la seguretat social, les pagues extres i les vacances. Com? Amb què? Quines alternatives REALS tenim?... N'hi ha per tirar la gorra al foc. Vells i dependents. Sovint tens la sensació que els funcionaris de l'Estat Social i de Dret et miren i pensen "però què emprenyen? Si vostès ja haurien de ser morts".

2 comentaris:

  1. condivido soprattutto l'ultima considerazione, perfino i medici e i geriatri non hanno capito che la vecchiaia prolungata e una nuova dimensione della vita, che riguarda anche il loro futuro. E' uno spazio nuovo e loro lo vedono come con i propri nonni. Un paradosso drammatico e un segno che la generazione che ora governa non ha capito molto dei processi in atto.

    ResponElimina
  2. Sí, estoy de acuerdo. Yo creo que sucede también con otras cosas. Hay cambios estructurales que no tienen un reflejo automático ni suficiente en la cultura. Como sucedió con la dominación de la mujer y la revolución industrial. Aparte de eso creo que al sistema (al capitalismo) ya le conviene esta negación de los viejos como sujeto activo. Recuerdo haber leído, hace ya algún tiempo, un libro de Richard Sennet sobre la cultura del nuevo captalismo que advertía de cambios en éste y otros sentidos, si recuerdo bien...

    ResponElimina